És habitual que la carretera de coll de Pal a l'hivern estigui tallada al km. 17, al costat del refugi del coll de Pal. En aquest cas haurem de començar avançant per la neu que hi ha al marge de la carretera durant aproximadament un quilòmetre a partir del qual ja podrem enfilar-nos pels pendents que hi ha sobre el marge esquerra de la carretera en direcció nord. Prop de l'alçada de coll de Pal baixem una mica per creuar una petita coma, la coma Floriu, i anar a buscar les pales que tenim davant bo i decantant-nos cap a la nostra dreta per superar-les pel llom que ve del coll. Un cop al llom anirem buscant sempre la carena en direcció nordoest. Si la neu no és molt abundant, trobarem fites i alguna marca de pintura groga o de GR. Un cop ja enfilem la carena trobem una zona de roca que hem de creuar pel mig, per un petit tubet que traça un sifó. Després de deixar enrere el sifó arribem a un flanqueig en baixada fins a la colladeta de Comabella. Aquest és el tram més delicat de l'itinerari si la neu està gelada, ja que la caiguda seria franca però sostinguda i llarga. Un cop arribats al coll remuntem la pala força dreta sota el puig de Comabella, a partir del qual el desnivell se suavitza amb la vista ja posada al refugi del Niu de l'Àliga, al cim de la Tosa, que assolim al cap de poc. Per anar cap al Puigllançada baixem per les pistes de la Molina. Agafem la pista 48 de Comabella i quan assolim la cota 1.850 aproximadament ens desviem per un torrent a la nostra dreta, el torrent Roig. Si volem fer més desnivell podem baixar per la pista de la Coma en direcció a l'Olímpica, gairebé a la base de l'estació, per remuntar la pista de Comabella des de baix fins al mateix torrent. Ara toca enfilar el torrent amunt havent de superar un tram estret al començament per la pala de la dreta per tornar a col·locar-nos dins el torrent. Aquest torrent és un fora pista de l'estació de la Molina, i per tant podem trobar-hi algun esquiador baixant. Un com hem sortit del torrent avancem en direcció sud fins al cim del Puigllançada. La baixada lògica del cim és per la cara oest, directa cap al coll de Pal, des d'on podem tornar al cotxe resseguint la carretera, però si les condicions de la neu no ho permeten, hem de recular pel torrent de pujada i remuntar la pista de Comabella fins a trobar la carretera del coll de Pal, el qual assolirem resseguint la torrentada que queda sota la carretera arran d'unes torres elèctriques fins al punt més alt d'aquesta.