La travessa ressegueix el GR-11 fins al llac d'Engolasters, una pujada continuada que ens farà entrar en calor ràpidament. Allà, i sempre seguint el GR, anirem a buscar el camí de les Fonts, un camí adaptat per a persones amb minusvalies, planer i molt agradable. El camí s'acaba en una petita àrea de pícnic, on enllacem amb el camí dels Matxos, a trams empedrat, que ens pujarà fins al coll Jovell. Continuant pel GR baixarem fins a la vall del Madriu, declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 2004. La resseguirem amunt en pujada suau. Durant el recorregut trobarem diversos refugis lliures i cabanes. En acostar-nos al refugi de l'Illa, el camí s'allunya de la llera del riu Madriu i s'enfila més decididament en direcció nord-oest. Aquest refugi és el proposat per l'organització de la ruta per fer-hi nit. Té 60 places de capacitat, i és el que està en millors condicions de tots els refugis per on passem. La travessa continua pel GR-11 fins arribar al coll de l'Illa, sobre l'estany del mateix nom. Allà el deixem i seguim el GR-7 cap a la Portella Blanca d'Andorra. A partir d'aquest tram el desnivell que cal superar és fort fins arribar a la carena, a les Crestes de Gargantillar. A la dreta tenim el pic de Ríbuls. Nosaltres continuem carena amunt per un dels trams més espectaculars de la ruta, ja que des d'aquí contemplem el circ de Pessons. Passem sota els pics de Gargantillar i arribem a la collada de Pessons, àmplia i marcada amb una gran fita. Aquí deixem el GR-7, que baixa cap a les pistes d'esquí de Grau Roig i continuem carenejant i creuant altres colls més petits. Les marques que haurem de seguir a partir d'ara són els cercles de color rosa que anirem trobant a trams quan el camí no és evident. Poc abans d'arribar al coll just sota el pic de Pessons girarem en direcció oest per anar a buscar uns llacs que veiem al fons. El camí aquí està una mica desdibuixat, ja que descendeix entre pendents d'herba i rocs. Finalment arribem al refugi d'Ensangents, el darrer que trobem, i resseguim avall el camí que arriba al refugi des de la carretera dels Cortals. Creuem la carretera i ens dirigim cap a les Bordes de Rigorder, que veiem davant. Abans d'arribar-hi, 100 m després de creuar el pont del camí que ens hi acosta, ens desviem a l'esquerra per un sender enmig dels prats. En arribar a unes altres bordes ens desviem a la dreta passant entre dues estaques de fusta que fan com de porta d'accés a un prat, i anem a buscar la continuïtat del camí resseguint una tanca. El camí puja, creua el Funicamp per sota i ens condueix fins a un bosc des d'on iniciarem la baixada per anar a trobar el camí de la Canal. En aquest tram trobarem força arbres caiguts que dificultaran la nostra progressió. En arribar al camí de la Canal, perpendicular al nostre camí de baixada, el seguirem en direcció sud per creuar novament el Funicamp i retrobar la carretera dels Cortals. La seguim uns metres avall i en arribar a la borda de les Pardines la deixem per anar buscar el camí de les Pardines, ampli i planer, i al llarg del qual trobarem diferents mostres i panells explicatius de la vegetació que trobem als diferents estrats de la muntanya. Aquest camí, d'aproximadament 3 km de recorregut, ens condueix de nou a l'estany d'Engolasters, on desferem el camí del GR que hem seguint a l'inici de la ruta per arribar finalment al punt de sortida.
Camí de l'Óssa